NARRACIONS

2.D’ençà  que he separat, en Simon i jo no paren de tenir raons sobre la custodia del Bubba , el meu gos que quedi clar. En Simon vol drets de visita, passeigs de  cap de setmana.

 

A la setmana següent el Simon va anar a un advocat perquè ho arreglés i pugui veure al Bubba tots els dies menys caps de setmana i festius. Dos mesos després  vaig anar al jutjat amb Simon i van acceptar la proposta del Simon. Als mesos que acceptessin la proposta del Simon van començar a posar dies festius per a la gent necessitada, per  descans setmanal que eren quatre dies per setmana, per al mes del borratxo del poble, per al mes de llençar les escombraries per la finestra i moltes més, un munt de dies festius.

Quan Simon es va assabentà que havien més festes en l’any i dies festiu que dies laborals va anar corrent al jutjat a rebutjar la proposta però el jutjat no la va acceptà. Al final Simon només veia a Bubba 15 vegades a l’any i jo ho veia tot la resta de l’any. Després m’assabenti que a Simon se li va baixa tant la moral que es va intenta suïcidar-se tantes vegades que al final no li quedaven ni venes ni cordes per a tal cosa i al final li vaig intentar animar-lo per  que sortís de la seva depressió que ens vam reconciliar i vam estar quatre mesos sortint de nou fins que es va fixar en la dona que l’ havia volgut sempre…

Deia que ella era la dona de la seva vida que ella sempre l’ havia volgut que al final es va oblidar del Bubba.

D’una banda em vaig alegrar molt perquè tenia al Bubba tot l’ any per mi però per altra part em vaig sorprendre molt per que la dona que ell sempre l’ havia volgut era la seva mare i pensar que ells sortien en feia una cosa tan rara.

 

Al cap de 2 setmanes la seva mare va morir i s’ havia deprimit tant que es va intentar  suïcidar  i el vaig intentar ajudar perquè es lliures de la depressió i al final  ens vam reconciliar un altre cop i ho portava molt bé fins que de cop i volta  uns extraterrestres s’ el van emportar i  no vaig saber res més d’ ell.